Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Espais segurs amb perspectiva de gènere / La seguretat amb perpectiva de gènere

La seguretat amb perpectiva de gènere

 

La incorporació d'una perspectiva de gènere integra la igualtat de gènere en les organitzacions públiques i privades d'un país, en polítiques centrals o locals, i en programes de serveis i sectorials.

Els mandats sobre la igualtat de gènere prenen com a base la Carta de les Nacions Unides. La transversalitat de gènere (“mainstreaming”) va ser assumida explícitament per la Plataforma per a l'Acció de la Quarta Conferència Mundial sobre Dones de Nacions Unides que es va celebrar a Pequín en 1995, fent un requeriment als governs i altres actors a promocionar una política activa i visible del mainstreaming de gènere, en totes les polítiques i programes, perquè, abans que es prenguin les decisions, es realitzi una anàlisi dels efectes produïts en dones i homes, respectivament.

 Les conclusions convingudes de l’ECOSOC de 1997 definien la incorporació d'una perspectiva de gènere com: “El procés d'avaluació de les conseqüències per a les dones i els homes de qualsevol activitat planificada, inclusivament les lleis, polítiques o programes, en tots els sectors i a tots els nivells. És una estratègia destinada a fer que les preocupacions i experiències de les dones, així com dels homes, siguin un element integrant de l'elaboració, l'aplicació, la supervisió i l'avaluació de les polítiques i els programes en totes les esferes polítiques, econòmiques i socials, a fi que les dones i els homes es beneficiïn per igual i s'impedeixi que es perpetuï la desigualtat. L'objectiu final és aconseguir la igualtat [substantiva] entre els gèneres”

 La igualtat és, així mateix, un principi fonamental a la Unió Europea on es va integrar la perspectiva de gènere com un plantejament polític oficial per a aconseguir la igualtat “Incorporar la perspectiva de gènere pot marcar la diferència entre aconseguir donar resposta a les necessitats de la població o fracassar en l'intent, i entre una bona política o una política ineficaç, o fins i tot contraproduent”  (Shreeves, 2019)

 La igualtat de gènere és l'objectiu de desenvolupament general i a llarg termini, mentre que la incorporació d'una perspectiva de gènere és un conjunt d'enfocaments específics i estratègics així com processos tècnics i institucionals que s'adopten per a aconseguir aquest objectiu.

 La seguretat és un dret fonamental que les administracions públiques han de garantir en igualtat de condicions a tota la població. La necessitat i obligatorietat d’incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit de la seguretat ha estat fins i tot positivitzada a la normativa.

A Catalunya, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes  - norma específica complementària de la Llei orgànica 3/2007, del 22 de març-  indica que la perspectiva de gènere és la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet de visualitzar dones i homes en llur dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural, i també permet de trobar línies de reflexió i d'actuació per eradicar les desigualtats.

Per a fer efectius els principis d’actuació dels poders públics en relació a la transversalitat i la perspectiva de les dones, l’article 55 de l’esmentada Llei 17/2015, estableix el departament competent en matèria de seguretat ha de:

a) Tenir en compte la diferent percepció de la seguretat de dones i homes i incloure la perspectiva de gènere en les enquestes de victimització, en l'anàlisi de la realitat de la seguretat a Catalunya, en les diagnosis de seguretat dels espais públics, i també en la definició de les polítiques i en l'adopció de mesures de prevenció i de protecció relacionades amb l'autonomia personal i l'ús dels espais, tant públics com privats.

b) Establir les mesures necessàries per a eradicar la violència masclista a nivell comunitari.

c) Promoure el treball amb els homes perquè no exerceixin cap tipus de violència masclista.

Aquest mateix article que regula la “seguretat” també estableix que el departament competent en matèria d'urbanisme ha de:

a) Promoure un model de seguretat que incorpori la perspectiva de les dones en el planejament urbanístic. Amb aquesta finalitat el planejament ha de vincular el disseny urbà i la violència masclista, per a evitar entorns i elements que puguin provocar situacions d'inseguretat per a les dones.

b) Eradicar la percepció d’inseguretat en els espais públics, per mitjà de mesures que en garanteixin a la visibilitat, la correcta il·luminació i l'alternativa de recorreguts, i que els dotin d’usos i activitats diversos, intergeneracionals i que fomentin la presència de gent diversa.

El preàmbul de la Llei 17/2015 indica que les autoritats locals i regionals – com a esferes de govern més pròximes a la població - representen els nivells d’intervenció més adequats per a combatre la persistència i la reproducció de les desigualtats i per a promoure una societat veritablement igualitària. En el seu àmbit de competència i col·laborant amb el conjunt d’actors socials, des del món local es poden emprendre accions concretes a favor de la igualtat de dones i homes.

Finalment, és important ressaltar que la perspectiva de gènere a la seguretat a més dels aspectes esmentats també abasta, entre altres àmbits, analitzar la situació de la dona al sector -  conèixer les seves necessitats específiques i implantar mesures per aconseguir la paritat i desenvolupar la seva carrera professional en condicions d’igualtat – o  analitzar des de la ciència criminològica els perfils de les dones delinqüents i les causes del seu comportament criminal.