Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Espais segurs amb perspectiva de gènere / La diferent percepció de la seguretat

La diferent percepció de la seguretat

 

Les dones i els homes es relacionen amb l’entorn i amb les persones de manera diferenciada, i això té un impacte en la percepció de la seguretat.  Cal tenir en compte que les dones de manera continuada pateixen una sèrie de conductes que no sempre estan tipificades al Codi penal com a delicte. Aquestes “ofenses quotidianes” sovint són difícilment denunciables i tot i que la normativa administrativa sí permetria sancionar alguns comportaments, molts altres queden fora del que han previst les lleis, per tant, la seva detecció i el seu abordatge és difícil, especialment si es busca només una resposta punitiva enlloc de tractar-ho des de la sensibilització, el civisme i el respecte.

Les experiències viscudes personalment, les vivències compartides per amigues, companyes o familiars o fets coneguts per la premsa,  poden posar algunes  dones en alerta o fer-les sentir por davant de situacions que potser per una altra persona no serien considerades perilloses o motiu d’incomoditat o preocupació (per exemple, una jove torna sola a casa de matinada caminant i ha de passar de nit pel mig d’un grup d’homes que estan bevent al carrer i ocupant tota la vorera).

L’impacte en la vida de les dones de la seva percepció d’(in)seguretat és important i les estratègies d’autoprotecció que desenvolupen davant de la por – ja sigui a patir un delicte o simplement a no ser “molestades” -  limiten la seva llibertat i suposen un obstacle per a la seva participació en la vida social i professional: triar o no una vestimenta concreta, escollir un mitjà de transport o un altre, decidir no anar a un esdeveniment segons on se celebri o l’hora de finalització, demanar que les acompanyin fins a casa, refusar una feina per ubicació o horaris...  

Aplicar metodologies d’investigació per conèixer les percepcions d’inseguretat i les  estratègies d’autoprotecció o defensa que desenvolupen les dones permetrà respondre amb les mesures de prevenció adequades. Malgrat que sovint s’afirma que la percepció d’ (in)seguretat no es pot mesurar, la informació sobre el sentiment de seguretat de la població, pot objectivar-se de manera clara en molts casos: quan la ciutadania afirma (o es constata externament) que hi ha espais i horaris en què no duu a terme unes certes activitats a causa de la seva percepció d'inseguretat en ells, la situació s'objectiva substancialment (Guillen, 2020).

Per tant, un dels elements claus que haurien de caracteritzar les polítiques de seguretat amb perspectiva de gènere és admetre la importància del component subjectiu de la seguretat – objectivable tal i com hem manifestat-  i identificar les diferents vivències segons el gènere.  Igualment cal tenir en compte altres diferències com l’edat, la discapacitat, o la condició migratòria (Naredo, 2010).

En conclusió, la incorporació de la perspectiva de gènere a la seguretat requereix prendre com a punt de partida la complexitat del fenomen, de manera que s’integrin: les diferents fonts d’inseguretat, tant les que es produeixen a l’esfera pública com a la privada; les relacions d’opressió no delictives però que potencien el sentiment d’inseguretat i reforcen les estratègies d’autoprotecció de les dones; i l’element subjectiu que genera sentiments d’inseguretat diferenciats en dones i homes (Naredo, 2010).